Només aixecar-me sento vertigen,
tot em sembla un problema i no sé com sortir-me’n.
Però sé que he d’avançar,
encara que sigui amb incertesa.
M’omplo de timidesa i
no tinc autoestima,
però intento confiar en la gent que m’estima.
Quan començo a esforçar-me,
tot se’m complica.
Tot em sembla una dificultat i
no sé avançar sense encongir-me.
Llavors em sento sol,
davant de tota la multitud.
I em desespero en el dubte,
de si podré continuar sentint-me tan buit.
Ja estic cansat,
angoixat.
Tot em sembla un problema sense fi.
El cap em dóna voltes,
veig on vaig,
em desmaio,
ja no serveixo.
Millor fugir d’aquí.
Autora: L. Font
tot em sembla un problema i no sé com sortir-me’n.
Però sé que he d’avançar,
encara que sigui amb incertesa.
M’omplo de timidesa i
no tinc autoestima,
però intento confiar en la gent que m’estima.
Quan començo a esforçar-me,
tot se’m complica.
Tot em sembla una dificultat i
no sé avançar sense encongir-me.
Llavors em sento sol,
davant de tota la multitud.
I em desespero en el dubte,
de si podré continuar sentint-me tan buit.
Ja estic cansat,
angoixat.
Tot em sembla un problema sense fi.
El cap em dóna voltes,
veig on vaig,
em desmaio,
ja no serveixo.
Millor fugir d’aquí.
Autora: L. Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada