RECORDS A UNA PLATJA
Sento les onades als peus
I recordo aquella tarda de gener,
ella reia mentre jo feia de mariner
i entrellaçava els seus dits amb els meus.
Recordo aquells dies amb nostàlgia
Cada dia, a cada moment
I sento la seva absència,
Avui ja fa vint anys d’aquell accident.
Un dia m’aturo i penso:
“Quina ha estat la raó de la meva vida?”
I llavors em sento sol, buit,
I la melangia em domina.
Ara estic aquí, assegut
I em segueixo preguntant
Si ella va ser tan important,
Si és per ella que estic plorant.
O si és per la mala sort
De no haver trobat un motiu
Pel qual no desitjo la mort,
Pel qual ja no em sento viu.
I recordo aquella tarda de gener,
ella reia mentre jo feia de mariner
i entrellaçava els seus dits amb els meus.
Recordo aquells dies amb nostàlgia
Cada dia, a cada moment
I sento la seva absència,
Avui ja fa vint anys d’aquell accident.
Un dia m’aturo i penso:
“Quina ha estat la raó de la meva vida?”
I llavors em sento sol, buit,
I la melangia em domina.
Ara estic aquí, assegut
I em segueixo preguntant
Si ella va ser tan important,
Si és per ella que estic plorant.
O si és per la mala sort
De no haver trobat un motiu
Pel qual no desitjo la mort,
Pel qual ja no em sento viu.
Autora: M. Puig Gámez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada