Tibet

Tibet

Per mi,
va ser destí.
Donaria tot l’or,
perquè tornessis al meu cor,
per veure els teus ulls brillar,
i escoltar-te, de felicitat, bordar.


La teva pell tan fina,
com el tacte de la farina,
els teus ulls marrons,
petits com cigrons

i les teves dents,
esmolades com escuradents,
fan el meu cor bategar,
i de llàgrimes vessar.


Tota aquesta il·lusió,
plena d’estimació,
es va acabar,
amb la unió,
de dos éssers en distància,
dolor i patiment,

però cada moment, s’ha fet etern
per un cor encara en funcionament.

Autora: B. Broch