Amor irrracional
El meu cor et reclama,
la teva absència li fa mal,
i quan crido el teu nom,
la veu del meu cap l’ofega dient
que no t’hauria d’estimar.
Però no puc fer-li cas,
segueixo cridant el teu nom sense voler
en aquest silenci mort.
Per què no podem estar junts?
Per què sempre és de nit al meu món?
I em trobo a la vora de l’abisme.
Sé que per sobreviure només tinc una possibilitat
I quan crido el teu nom...
La veu del meu cap l’ofega dient
que no t’hauria d’estimar
Però saps què?
Si és per tu, em deixaré portar.
la teva absència li fa mal,
i quan crido el teu nom,
la veu del meu cap l’ofega dient
que no t’hauria d’estimar.
Però no puc fer-li cas,
segueixo cridant el teu nom sense voler
en aquest silenci mort.
Per què no podem estar junts?
Per què sempre és de nit al meu món?
I em trobo a la vora de l’abisme.
Sé que per sobreviure només tinc una possibilitat
I quan crido el teu nom...
La veu del meu cap l’ofega dient
que no t’hauria d’estimar
Però saps què?
Si és per tu, em deixaré portar.
Autora: N. Carreño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada