LA IGNORÀNCIA
Era dolor i patiment,
aquelles dues paraules eren
les que em feien dubtar;
no sé què, però estava
embolicada en un engany.
Era necessitat, però ara
sabia que aquell amor
era impossible d’aconseguir.
Jo estava més enllà d’ell
i no sabia com acostar-me
al seu costat, tot apreciant-lo.
La solitud m’envaïa dia a dia;
allò ja no era amor, era tot
un desig que no podia callar.
La meva il·lusió era tocar-lo,
mirar-lo i poder acariciar-lo,
sentint les dolces paraules que
em deia a cau d’orella.
Era dolor i patiment,
aquelles dues paraules eren
les que em feien dubtar;
no sé què, però estava
embolicada en un engany.
Era necessitat, però ara
sabia que aquell amor
era impossible d’aconseguir.
Jo estava més enllà d’ell
i no sabia com acostar-me
al seu costat, tot apreciant-lo.
La solitud m’envaïa dia a dia;
allò ja no era amor, era tot
un desig que no podia callar.
La meva il·lusió era tocar-lo,
mirar-lo i poder acariciar-lo,
sentint les dolces paraules que
em deia a cau d’orella.
Autora: J. Vázquez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada