El plaer d'una besada

L’Anna entra per la porta,
dolça, bonica, bruna,
com si aquesta nit la lluna
l’hagués baixat del cel,

com si aquesta mateixa
nit d’estrelles l’haguessin deixat
plena de color, olor, alegria i purpurina.


L'Anna es mira al mirall,
veu un rostre estrany;
no és el que realment busca.
Es gira d’un cop i mira l’objectiu:
el noi ros de la cantonada que
amb tant d’afecte se la mira.

L'Anna s’adona del fet,
que realment mira i es
gira de cop per mirar
cap a un altre lloc.
El noi que se n'adona
se li acosta amb picardia.
A l'Anna, en adonar-se’n, el cor
li fa un salt i se’l mira amb
ulls plens d’alegria.

L'Anna se li acosta fins arribar a la seva galta.
El besa dolçament i suau, plena de tendresa.
El noi sent un tremolor, té por
del que li pot passar després.

I ell s’hi torna amb un bes dolç
i tendre que li travessa el pit.
És feliç perquè li ha robat
un bes a qui ell realment estima.

Autora: C. Puigdomènech