Poesia II

Nois i noies de 3r d'ESO,

amb aquests poemes, acabem la primera part de la unitat sobre la poesia. En les properes sessions, treballarem la poesia de l'entorn i els éssers vius. Comenceu, doncs, a pensar en un animal que us fascini. Cal que sigueu creatius.

Per anar fent boca, us adjunto una cançó sobre l'acció humana en el paisatge.

http://es.youtube.com/watch?v=Z_NGPO3z6zE

A reveure,

Sílvia

M'agradaria recordar

M'AGRADARIA RECORDAR

M’agradaria recordar
aquells bons moments
amb la família o els amics.

Recordar allò que en un moment
em va fer feliç.

Però voldria endevinar
el que em passarà.

Vull créixer, però alhora empetitir-me.
Vull descobrir, però vull mantenir.
Vull viure, però vull somiar.

Hi ha tantes coses a fer,

que mai te les pots acabar.

Autora: M. Cano

L'amistat

L’amistat

L’amistat, tan sols una paraula.
Només hi ha una gran amistat a la vida,
que produeix confusió i problemes,
però també molta diversió.

Els infants, amb els amics,
obtenen alegria,
riures i molta felicitat.

Els adolescents, amb els amics,
reben ajuda i comprensió,
però sempre hi ha desenganys,
i molts moments de tristesa.

L’amistat, tan sols una paraula.

Només hi ha una gran amistat a la vida,
que produeix confusió i problemes,
però també molta diversió.

Autora: M. Solé Ferrer

Petits soldats

PETITS SOLDATS

Aquest gran problema
que m’envaeix de tristesa,
quina gran tortura
quina vida tan dura…

Aquella inquietud tan gran
en un malson s’ha convertit;
el desconeixement de les injustícies que fan
deixar de ser petit.

D’aquí uns quans anys tindré una agonia
que m’impedirà ser feliç
sense poder pensar en aquell dia
que vaig deixar de ser nin.



Autora: Mireia Vidal

Infància perduda

INFÀNCIA PERDUDA

Cops de pala,
brutícia al cos.
Sentiment d’odi
i cara de desesperació.

Són coses que penso
en parlar d’explotació;
que d’un nen n’arranquin la innocència,
em sembla preocupant de debò.

Aquesta situació inhumana
és i ha estat molt dialogada,
però no hi troben solució,
i només es queda en comprensió.

Sento el cansament,
així com l’esgotament.
Sento l’odi i la gana
que aquesta pobra nena amaga.

Aquest món és molt injust,
i massa gran per controlar,
però crec que té importància
seguir intentant canviar.

Autora: M. Eddini

L'AMOR

L'AMOR

L’amor és alegria.
L’amor són sentiments compartits.
L’amor és confiança,
així com esperança.

Hi ha moments de dolor,
i moments de passió.
L’amor és inexplicable,
perquè mai se sap quan s’acaba.

L’amor és estimar,
mai s’acabarà.
També és un miratge,
que es reflecteix a l’aigua.

Autora: A. Chang

Un amic

UN AMIC

És com aprendre a estimar,
però sense deixar de respectar.
Amb un valor a aprendre,
a creure i somiar.

És com un poder immens,
que no s’ha d’infravalorar,
sinó t’abandonarà,
i, sense trigar, tornarà.

Si tens problemes t’ajudarà
a parlar i a perdonar.
A superar el primer amor,
sense deixar pas al dolor.

I per saber si l’amistat
és somni o realitat
un secret et mantindrà desat
sense ser revelat.



AUTORA: M. Martí

Records a una platja

RECORDS A UNA PLATJA

Sento les onades als peus
I recordo aquella tarda de gener,
ella reia mentre jo feia de mariner
i entrellaçava els seus dits amb els meus.

Recordo aquells dies amb nostàlgia
Cada dia, a cada moment
I sento la seva absència,
Avui ja fa vint anys d’aquell accident.

Un dia m’aturo i penso:
“Quina ha estat la raó de la meva vida?”
I llavors em sento sol, buit,
I la melangia em domina.

Ara estic aquí, assegut
I em segueixo preguntant
Si ella va ser tan important,
Si és per ella que estic plorant.

O si és per la mala sort
De no haver trobat un motiu
Pel qual no desitjo la mort,
Pel qual ja no em sento viu.

Autora: M. Puig Gámez

Quan som petits

Quan som petits

Els nens petits juguen i riuen
i s’ho passen d’allò mes bé,
quan se’ls diu alguna cosa
ploren i s’enfaden alhora.

Recordo la meva infantesa
com una alegria i un record
agradable; jugàvem i rèiem
sempre amb qualsevol cosa
que nosaltres mateixos dèiem.

La infantesa és un tresor
que grans i petits duem dins al cor.


Autora: S. Gómez Flores

VOLTA SOBRE VOLTA

Només aixecar-me sento vertigen,
tot em sembla un problema i no sé com sortir-me’n.

Però sé que he d’avançar,
encara que sigui amb incertesa.
M’omplo de timidesa i
no tinc autoestima,
però intento confiar en la gent que m’estima.

Quan començo a esforçar-me,
tot se’m complica.
Tot em sembla una dificultat i
no sé avançar sense encongir-me.

Llavors em sento sol,
davant de tota la multitud.
I em desespero en el dubte,
de si podré continuar sentint-me tan buit.

Ja estic cansat,
angoixat.
Tot em sembla un problema sense fi.

El cap em dóna voltes,
veig on vaig,
em desmaio,
ja no serveixo.
Millor fugir d’aquí.


Autora: L. Font

L'amenaça de la pobresa

L'AMENAÇA DE LA POBRESA

I jo aquí estirat,
amb molta gana,
vivint una desigualtat
amb pena i ràbia.

Ni una engruna de pa a la boca,
i amb molt dolor a l’ànima,
caic sobre una roca
i es desprèn una llàgrima.

M’aixeco d’aquell lloc
de l’oest cap al nord,
com si fos un joc
entre la vida i la mort

Però sento que m’allunyo;
una llum blanca veig,
sense poder tornar enrere,
sense gaudir de la vida.

Autora: E. Martínez Cabezuelo

La ignorància

LA IGNORÀNCIA


Era dolor i patiment,
aquelles dues paraules eren
les que em feien dubtar;
no sé què, però estava
embolicada en un engany.


Era necessitat, però ara
sabia que aquell amor
era impossible d’aconseguir.
Jo estava més enllà d’ell
i no sabia com acostar-me
al seu costat, tot apreciant-lo.


La solitud m’envaïa dia a dia;
allò ja no era amor, era tot
un desig que no podia callar.
La meva il·lusió era tocar-lo,
mirar-lo i poder acariciar-lo,
sentint les dolces paraules que
em deia a cau d’orella.

Autora: J. Vázquez

Amor

Amor

Tot començà en aquell moment,
quan els teus ulls es clavaren en mi.
Descriure aquell sentiment?
Pot ser amor, pot ser desig.

La suau olor del teu perfum,
la dolçor d’aquesta impressió,
va convertir-me en esclau de tu,
Sense tu el meu cor? Oh!, com pateix.

Tot seguit van ser les mans
que em tocaren amb tendresa.
Com podria jo oblidar,
tanta suavitat i delicadesa?

Encara recordo el primer petó,
aquells llavis vermells i carnosos
tan perfectes, tan afectuosos,

que despertaven la nostra passió.

Bogeria, afecte, complicitat, passió,
desig, calidesa, entrega, unió,
felicitat, afecte, satisfacció ...
Tot aquella nit, tot amb amor.

Autor: M. Maroñas

Dues boques

Són dues boques que s'acosten,

que es busquen fins a trobar-se.

Els colors es barregen amb alegria,

formant un sol to d'harmonia,

que els fa arribar on volien.

S'ajunten en un mateix cos,

amb molts sentiments

que els fa estimar-se molt més

ara són un, ara són dos.

Autora: J. Llerena

Recordant

RECORDANT ...

Mirant per la finestra veig la pluja,
caure lentament.
Mentrestant, el meu cos per dins,
sent tot el sofriment.

Quan penso en les carícies,
petons, abraçades que em regalaves
aquelles tardes de pluja sota un paraigua...

Recordo tantes coses al teu costat,
només tinc ganes de desaparèixer,

ja que per tu no sóc res.

Autora: M. Puig

Poema d'amor (N. Carreño)

TANT COM JO A TU

Mira’m,
però no em miris com mires a qualsevol altra.
Mira’m com si fos important per tu.
Mira’m amb els ulls plens d’amor que envermelleix tes galtes.
Mira’m com jo et miro a tu.

Parla’m,
però no em parlis com parles a l’altra gent.
Parla’m amb tendresa, però sense embuts.
Parla’m amb confiança, no hi ha pressa, jo et donaré tot el meu temps.
Parla’m com jo et parlo a tu.

I mira’m i parla’m i besa’m i abraça’m,
i agafa’m la mà i caminem ben junts.
Llavors sabré que m’estimes,
que m’estimes tant com jo t’estimo a tu.

Poema d'amor (S. Fernández i J. Martínez)

El desengany

Mentre bevíem unes canyes,
la meva dona em va posar banyes,
i amb un cambrer de Texas
va començar a fer sexe.

Jo, enrabiat i amb tristesa,
vaig pensar que l’ amor era una despesa,
em va costar dos anys de sacrifici;
tot per descobrir que era una dona de vici.

Vaig dubtar davant la indecisió,
el millor seria oferir comprensió
ja que a la vida hi ha molts moments
que tant poden ser bons com dolents.

Encara que ella m’ ha mostrat falsedat,
jo li continuaré mostrant fidelitat.
Serem una parella amb generositat
i sempre ens parlarem amb sinceritat.

Poema d'amor (S. Casado)

L'amor és difícil

Amor, mon ànima ho ha de dir.
Dóna'm la mà, que anirem per la riba, ben a la vora del mar.

Aquest amor és prohibit, perquè tothom en parla,
però nosaltres no ens separarem perquè ens estimem,
encara que no tinguem diners, però el nostre amor segueix.

Amor, mon ànima ho ha de dir,
Dóna'm la mà, que anirem per la riba, ben a la vora del mar.

Nosaltres no ens separarem per res, i menys per la gent.
Lluitarem fins on poguem,
i ben a la vora del mar ens besarem.

Dóna'm la mà, que anirem per la vora del mar,
I junts lluitarem.

Amor irracional

Amor irrracional

El meu cor et reclama,
la teva absència li fa mal,
i quan crido el teu nom,
la veu del meu cap l’ofega dient
que no t’hauria d’estimar.

Però no puc fer-li cas,
segueixo cridant el teu nom sense voler
en aquest silenci mort.
Per què no podem estar junts?
Per què sempre és de nit al meu món?

I em trobo a la vora de l’abisme.
Sé que per sobreviure només tinc una possibilitat
I quan crido el teu nom...
La veu del meu cap l’ofega dient
que no t’hauria d’estimar
Però saps què?
Si és per tu, em deixaré portar.

Autora: N. Carreño

Poema d'amor (M. Solé i S. Gómez)

Els teus ulls

Amb la mirada dels teus ulls
vaig sentir una atracció cap a tu.
tan sols un somriure em vas enviar,
per una vida plena de felicitat.

Amb el desig espurnejant
l’alegria durant el dia,
em va anar acompanyant.

Tot eren somriures,
plens de diversió i emoció.
Tardes senceres vam passar junts,
romàntiques i tendres.

Em pregunto, m’estimes de debò?

Poema d'amor (B. Broch)

Aquella sensació

És aquella sensació,
que comença amb atracció,
però acaba amb patiment,
i un dolor etern.

Al començament,
primer és retrobament,
després passió
i tot seguit confusió.

Quan arriba la confusió,
es perd tota la il·lusió,
de tots aquells moments viscuts,
i d’aquells records perduts.

Quan s’acaba la perfecció
comença la separació,
la repressió,
i regna l’angoixant força del plor.

Aquest món

Aquest món

Aquest món, a vegades, fa pena
en veure’l sotmès a tanta pobresa.
Tants anys d’evolució,
i ara estem fent una regressió.

Tots parlen de justícia,
però a l’hora de la veritat,
la gent es deixa apoderar
de l’ambició i la malícia.

Aquest món està ple de desigualtat,
només cal que miris aquest retrat,
i digue’m si estic equivocat.

Autor: S. Fernández

Tibet

Tibet

Per mi,
va ser destí.
Donaria tot l’or,
perquè tornessis al meu cor,
per veure els teus ulls brillar,
i escoltar-te, de felicitat, bordar.


La teva pell tan fina,
com el tacte de la farina,
els teus ulls marrons,
petits com cigrons

i les teves dents,
esmolades com escuradents,
fan el meu cor bategar,
i de llàgrimes vessar.


Tota aquesta il·lusió,
plena d’estimació,
es va acabar,
amb la unió,
de dos éssers en distància,
dolor i patiment,

però cada moment, s’ha fet etern
per un cor encara en funcionament.

Autora: B. Broch

L'amistat

Què és l’amistat?

L’amistat és convivència,
l’amistat és complicitat.
Qui no té amistat,
no sap què és la felicitat.

L’amistat és simpatia,
l’amistat és companyerisme.
On hi ha amor, hi ha humor.

L’amistat és inseparable
L’amistat és sentiment.

Autora: L. Garzón

El plaer d'una besada

L’Anna entra per la porta,
dolça, bonica, bruna,
com si aquesta nit la lluna
l’hagués baixat del cel,

com si aquesta mateixa
nit d’estrelles l’haguessin deixat
plena de color, olor, alegria i purpurina.


L'Anna es mira al mirall,
veu un rostre estrany;
no és el que realment busca.
Es gira d’un cop i mira l’objectiu:
el noi ros de la cantonada que
amb tant d’afecte se la mira.

L'Anna s’adona del fet,
que realment mira i es
gira de cop per mirar
cap a un altre lloc.
El noi que se n'adona
se li acosta amb picardia.
A l'Anna, en adonar-se’n, el cor
li fa un salt i se’l mira amb
ulls plens d’alegria.

L'Anna se li acosta fins arribar a la seva galta.
El besa dolçament i suau, plena de tendresa.
El noi sent un tremolor, té por
del que li pot passar després.

I ell s’hi torna amb un bes dolç
i tendre que li travessa el pit.
És feliç perquè li ha robat
un bes a qui ell realment estima.

Autora: C. Puigdomènech

Poemes d'amor (A. Padilla i L. Garzón)

Aquella nit

Tu vas arribar aquella nit,
mentre plorava a la cantonada;
i sense saber qui era,
em vas agafar la mà.

Vam sopar en aquell racó,
il·luminat per espelmes,
que feien brillar el meu cor
tot foradat per espases.

Els teus llavis regalaven alegries.
Vam plorar amb les meves penes.
I vam ballar amb
la música del meu cor.

El tercer món

El tercer món

Pobresa i necessitat és el que pateixen,
a més de problemes i dificultats;
i amb tristesa és amb el que creixen;
és un món injust i amb desigualtat.


Ells tenen paciència i fan sacrificis
i aguanten com poden el dolor.
Són valents i molts pacífics
i no menyspreen ningú pel color.

Nosaltres hem de ser solidaris,
i per això hem d’actuar!
Diners i seveis sanitaris
és el que els hem de donar.

Autor: J. Martínez

Penso a volar

Penso a volar

Jo, en despertar,
penso a volar.
Volo pels prats verds
de la primavera,
i paro a descansar
a les belles flors
per treure’ls el nèctar,
que em dóna
l’energia que necessito
per volar.

Començarà a fer fred
lluny hauré d’anar
a un lloc més càlid,
que m’espera més enllà
de la bonica mar.
Dies trigaré a arribar,
Però el viatge s’ho mereixerà.


Avui em toca marxar,
però el fred no he vist arribar.
Me n’haig d’anar?
O bé m’haig d’esperar?
No sé com reaccionar.
Decidit! Em quedaré
a esperar, el fred,
veure arribar.

Aquest any
el fred no he vist arribar.
Creieu que algun cop
em tornarà a saludar?

Autora: M. Noviembre

Música de poetes

http://musicadepoetes.cat/

Poemes ...

Els alumnes i les alumnes de 3r d'ESO estem treballant la poesia. Hem començat experimentant amb la llengua i hem après a recitar un poema d'amor.

Aquests dies ens hem posat a la pell d'un poeta i, tot seguit, us mostrem les nostres creacions. Hem fet un poema a partir d'una foto i hem elaborat un poema d'amor i diversos centons.

Ara, us toca llegir-vos els uns als altres i opinar.

Bona feina!