Penso a volar

Penso a volar

Jo, en despertar,
penso a volar.
Volo pels prats verds
de la primavera,
i paro a descansar
a les belles flors
per treure’ls el nèctar,
que em dóna
l’energia que necessito
per volar.

Començarà a fer fred
lluny hauré d’anar
a un lloc més càlid,
que m’espera més enllà
de la bonica mar.
Dies trigaré a arribar,
Però el viatge s’ho mereixerà.


Avui em toca marxar,
però el fred no he vist arribar.
Me n’haig d’anar?
O bé m’haig d’esperar?
No sé com reaccionar.
Decidit! Em quedaré
a esperar, el fred,
veure arribar.

Aquest any
el fred no he vist arribar.
Creieu que algun cop
em tornarà a saludar?

Autora: M. Noviembre